Barcelona ha identificat per primera vegada la presència d’una nova espècie de papallona, la verdeta d’ull ros (Callophrys avis). La troballa es va fer fa unes setmanes en el marc del programa de seguiment de papallones urbanes de Barcelona, l’observatori uBMS, durant un mostreig al Parc del Laberint d’Horta. Amb aquesta observació, Barcelona arriba a un total de 52 espècies de papallones diürnes registrades, una xifra que representa aproximadament el 26% de totes les espècies presents a Catalunya.
La verdeta d’ull ros és una espècie univoltina (és a dir, amb una sola generació a l’any), que només vola de març a maig. És una papallona especialista que depèn en gran mesura de la presència de dues plantes: l’arboç (Arbutus unedo) i el roldor (Coriaria myrtifolia).
L’exemplar de verdet d’ull ros (Callophrys avis) trobat a Barcelona. Autoria: Cristina Martín
Les papallones diürnes, com la verdeta d’ull ros, són considerades bioindicadors de qualitat ambiental ja que la seva sensibilitat als canvis en la vegetació, al clima i, en general, a les condicions ecològiques permeten obtenir informació molt valuosa sobre l’estat de la biodiversitat. «A més responen ràpid als canvis ambientals, donant informació dels seus efectes. L’augment de la temperatura, la perduda d’hàbitat natural que ha transformat l’agricultura intensiva i la urbanització, entre altres, afecta negativament a moltes espècies de papallones, comenta Yolanda Melero, coordinadora científica i responsable de l’observatori uBMS
Les papallones que més els afecta el canvi ambiental solen ser les més especialistes, és a dir, amb una dieta més restrictiva i amb poca capacitat de dispersió (de viatjar d’un lloc a l’altre). La verdeta d’ull ros és un exemple d’aquest tipus de papallona. Per les seves característiques i els canvis ambientals es tracta d’una espècie en davallada moderada a Catalunya i rarament vista en ambients urbans. Aquesta és la primera vegada que ha estat trobada a un parc urbà de Barcelona i cal tenir en compte que es tracta d’un espai verd amb continuïtat amb Collserola. “És una papallona que requereix certes plantes per alimentar-se (adult i eruga). Per tant, trobar una espècie com aquesta en un parc urbà ens informa de la qualitat del parc i ens indica que estem fent un bon treball de monitoratge a l’uBMS i de naturalització dels espais verds urbans per part de Parcs i Jardins», afirma Melero.
La descoberta ha estat possible gràcies al treball de la xarxa de voluntariat de l’Observatori ciutadà de papallones urbanes uBMS (urban Butterfly Monitoring Scheme), un projecte coordinat a Barcelona per la Yolanda Melero i el Pau Guzmán des del centre de recerca en ecologia CREAF i a Madrid per Paco Cabrero des de la Universidad Complutense de Madrid (UCM). El projecte funciona en ambdues ciutats des de l’any 2018 i a Barcelona ho fa dins del conveni amb l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona. A la capital catalana, actualment una quarantena de persones voluntàries participen de manera activa en el seguiment setmanal de papallones en 29 parcs i jardins de la ciutat. Entre els mesos de març i novembre es realitzen censos visuals per recopilar dades sobre la presència i abundància de les diferents espècies. A més del seguiment fet per l’observatori uBMS, Barcelona també participa en el Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), impulsat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers i que porta a terme el seguiment a Montjuïc i al Carmel.
Els programes de seguiment de papallones tenen com a principal objectiu obtenir dades de presència i abundància de les espècies al llarg del temps per poder conèixer la diversitat d’espècies presents a la ciutat, analitzar les tendències poblacionals, entendre quins factors urbans afavoreixen o limiten la biodiversitat, desenvolupar eines de gestió ecològica i crear indicadors de qualitat de biodiversitat urbana. Un projecte de ciència ciutadana com aquest també contribueix a apropar la ciutadania al coneixement de la natura urbana gràcies a que les papallones es poden identificar amb facilitat i tenen un elevat valor divulgatiu i estètic.
En aquest sentit, les dades acumulades mostren que, malgrat l’augment del nombre d’espècies detectades, actualment 4 espècies i la família més comuna representen el 64% de totes les observacions. Aquest patró mostra una comunitat formada principalment per espècies generalistes capaces d’adaptar-se millor als ambients urbans.
| BARCELONA | |||
|---|---|---|---|
| ESPÈCIE | ABUNDÀNCIA | % | % ACUMULAT |
| Pieris rapae | 3794 | 33.09 | 33.09 |
| Pararge aegeria | 1124 | 9.80 | 42.89 |
| Lycaenidae | 993 | 8.66 | 51.55 |
| Leptotes pirithous | 894 | 7.80 | 59.35 |
| Lampides boeticus | 522 | 4.55 | 63.90 |
En aquesta línia, des de Barcelona s’impulsen diferents estratègies de naturalització orientades a afavorir les espècies amb requeriments ecològics més específics. Entre les principals actuacions destaquen la implantació de prats i herbassars urbans, la gestió forestal de baixa intensitat en espais naturals com Montjuïc, els Tres Turons, Collserola o el Rec Comtal i la creació de refugis de biodiversitat. Aquestes mesures busquen millorar la connectivitat ecològica, incrementar la qualitat dels hàbitats i equilibrar les abundàncies de les diferents espècies presents a la ciutat.
Les dades de seguiment també han permès observar l’impacte directe de factors climàtics i de gestió sobre les poblacions de papallones. Durant l’any 2020, coincidint amb el confinament i amb una reducció de l’intervencionisme en els espais verds així com amb unes condicions meteorològiques més plujoses, es va registrar un augment notable de l’abundància de papallones a la ciutat. En canvi el període de sequera prolongada entre 2021 i 2023 va provocar una disminució important de les poblacions observades. A partir de 2024 les dades mostren una recuperació progressiva.
Totes les persones interessades en les papallones que vulguin unir-se a aquesta xarxa de voluntaris i voluntàries de l’observatori uBMS trobaran tota la informació al web del projecte.
