En l’imaginari col·lectiu les abelles normalment és representen amb la coneguda abella mel·lífera, que es dibuixa amb un cos de franges grogues i negres. Però, alerta!, perquè n’hi ha de molt més formes i colors, de fet, només a Catalunya s’estima que en viuen almenys 700 espècies. Totes elles pol·linitzen amb més o menys intensitat i, si prenem atenció, les podem observar allà on hi hagi flors de les que puguin alimentar-se: parcs, prats, espais agrícoles, jardins i, fins i tot, al pati de les escoles. És precisament en aquest darrer espai on s’ha posat en marxa el projecte AlesAules, una iniciativa liderada pel CREAF, finançada per la FECYT, i on participa Fundesplai. En concret, l’equip està treballant amb el professorat i l’alumnat de diversos cursos de primària de deu escoles a Catalunya, el seu objectiu és que els estudiants aprenguin la immensa riquesa d’espècies pol·linitzadores, focalitzant-se especialment en abelles silvestres; explicar el paper clau d’aquests insectes a la natura i per la producció d’aliments i, també, proposar mesures senzilles per afavorir-los al pati i contribuir així a frenar la seva davallada generalitzada.
“Aquest projecte és una prova pilot que busca apropar el coneixement de les abelles silvestres a l’alumnat de primària d’una manera innovadora. És a dir, no busquem només quedar-nos amb una xerrada, sinó que volem que ho puguin observar amb els seus propis ulls. També, que aprenguin a agafar dades científiques i contribueixin a la conservació dels pol·linitzadors”, explica Iraima Verkaik, tècnica de recerca del CREAF i membre del projecte AlesAules. Segons l’experta, ja s’han visitat les 10 escoles participants en el projecte pilot, i, en general, observen que l’alumnat té moltes ganes d’aprendre’n, “és molt gratificant”, apunta.
Durant el taller, cada grup participa activament en localitzar els hàbitats on es poden trobar aquests insectes i, amb l’ajuda d’unes fitxes molt il·lustratives, identificar els hàbitats, comtabilitzar els recursos alimentaris (flors) i els pol·linitzadors que les visiten. Per recollir i identificar les imatges les escoles tenen la possibilitat de fer servir plataformes digitals de ciència ciutadana com ara FIT Count, iNaturalist o SEEK.
Sòl nu, cavitats i moltes flors
A banda de mostrar la varietat d’espècies i on trobar-les, el projecte també fomenta que professorat i alumnat avalui si al pati hi ha hàbitats on les abelles puguin nidificar i alimentar-se i, a partir d’aquest coneixement, fer propostes per afavorir-los. “Per exemple, al contrari del que sol pensar-se, la majoria nidifiquen al terra i necessiten sòl nu -zones de terra descoberta, sense vegetació ni gespa, exposades directament al sol-”, indica Verkaik. Moltes altres espècies fan els nius a cavitats com forats a la fusta morta, tiges mortes, closques buides de caragols o ‘hotels’ amb canyes de diferents mides, “tots ells estructures que són fàcils de buscar i crear”.
Però, a més de llocs per nidificar, els pol·linitzadors també necessiten flors per alimentar-se, “per tant, la diversitat i disponibilitat al llarg de l’any de plantes autòctones en flor és fonamental per gaudir d’una diversitat de pol·linitzadors” explica l’Anselm Rodrigo professor de l’UAB i investigador del CREAF. Una altra mesura és aplicar com segues diferenciades per promoure una floració contínua, refugi i nidificació. “Totes aquestes accions poden augmentar les poblacions o, fins i tot, la diversitat d’espècies pol·linitzadores”, afegeix l’investigador.
Com a exercisi final d’AlesAules, la comunitat educativa interessada, incloent-hi professorat i alumnat, faràn una proposta amb accions concretes que ajudin a millorar l’hàbitat dels pol·linitzadors als seus patis. Per fer-ho, es basaran a la diagnosi prèvia, per exemple, on calen més flors o on es podrien afegir més espais perquè nidifiquin, entre d’altres.
Futures generacions més conscienciades
La pèrdua d’hàbitats, la intensificació agrícola i la urbanització són algunes de les causes que han portat a l’alarmant davallada de pol·linitzadors a Catalunya. En aquest context, el projecte vol demostrar que la conservació de la biodiversitat comença en l’entorn més proper, convertint els més joves en protagonistes actius de la ciència i la protecció de la natura.
Segons l’equip, gràcies a aquesta iniciativa l’alumnat ha pogut descobrir una varietat de pol·linitzadors més gran del que s’esperaven i s’han convertit en petits experts per identificar què necessiten aquests insectes. A més, el professorat participant destaca que el fet que hagin anat científiques del CREAF com la Iraima Verkaik, la Clàudia Ortiz i la Laura Roquer a impartir alguns dels tallers, ajuda a trencar els prejudicis de gènere que encara s’hi troben a les aules, visibilitzant que les dones també fan recerca en ciència.
Al projecte participen les escoles de Catalunya: Cooperativa El Puig; Joan de Palà; Pia; Lacustària; Els Pins; Vedruna Sant Sadurní d’Anoia; Teresa de Pallejà; Dolors Montserdà-Santapau; L’Esculapi i La Salle Figueres. Més enllà del treball amb aquests centres, els materials didàctics, que ha elaborat l’equip del CREAF, també es publicaran al final del projecte de manera oberta, “perquè qualsevol escola els pugui fer servir”, remarca la Clàudia Ortiz.
AlasAulas s’emmarca dins dels esforços alineats amb l’Estratègia de Biodiversitat de la UE per al 2030 i contribueix al Pla Nacional de Conservació de Pol·linitzadors.
