Els avis i àvies expliquen que quan anaven en bicicleta les tardes d’estiu havien de tancar ulls i boca per no empassar-se mosques i mosquits. També expliquen que cada dos per tres havien de rentar el vidre del cotxe perquè estava ple d’insectes aixafats, i mira que aleshores els cotxes no corrien massa!
La gent gran és conscient que abans volaven moltes papallones i tot tipus d’insecte i que ara cada cop se’n veuen menys. Però, com podem comptabilitzar aquest declivi poblacional si ni coneixem totes les espècies ni poblacions d’insectes a Catalunya i Europa?
Tots a una
Els insectes pol·linitzadors estan amenaçats per múltiples factors com la pèrdua d’hàbitat, l’agricultura intensiva, l’ús de fitosanitaris i el canvi climàtic, entre d’altres, i la seva desaparició posa en compromís el bon funcionament dels ecosistemes i també, l’alimentació humana.
Segons la Llista Vermella europea de la IUCN, aproximadament una de cada tres espècies d’abelles silvestres, papallones i sírfids (mosques que es camuflen d’abelles o vespes) està en declivi, i una de cada deu es troba en perill d’extinció. Tot i que aquestes xifres ja són alarmants, la manca de dades detallades sobre la distribució de les abelles europees suggereix que la proporció real d’espècies en perill podria ser encara major, especialment a la regió mediterrània. “Exceptuant els resultats dels seguiments de les papallones (eBMS), no existeixen dades acurades sobre l’estat dels de les poblacions de pol·linitzadors d’arreu d’Europa” afegeix Anselm Rodrigo, investigador del CREAF i codirector del GEIP, i en vista d’això a l’any 2020 l’Unió Europea va proposar el Pla de Monitoratge de Pol·linitzadors (EUPoMS). Un pla ambiciós que tenia com a objectiu harmonitzar el seguiment sistemàtic de l’estat i les tendències dels pol·linitzadors (papallones, sírfids i abelles silvestres) a tot el continent, per tal d’obtenir informació robusta sobre les poblacions de pol·linitzadors silvestres dels països de la UE, i d’aquesta manera dissenyar i implementar polítiques efectives per abordar la pèrdua de biodiversitat.
Provant el mètode
Entre els anys 2021 i 2023, la missió del projecte SPRING ha estat posar a prova i millorar aquest esquema de seguiment (EUPoMS) per fer-lo més eficient i aplicable a tots els estats membres. En el cas de la regió Atlàntica-Mediterrània (França, Espanya i Portugal), el grup en ecologia d’insectes i ecologia de la pol·linització del CREAF i el Museu de Ciències Naturals de Granollers han estat qui han coordinat el projecte i, gràcies a més d’un centenar de persones voluntàries, han completat 234 mostreigs.
“Un dels eixos principals del projecte SPRING ha estat la formació i aproximació dels pol·linitzadors a la ciutadania a través de l’organització de cursos bàsics, intermedis i més avançats en taxonomia i identificació d’espècies” explica Iraima Verkaik, investigadora del CREAF i coordinadora tècnica del PIPOL. En col·laboració amb altres projectes com Orbit i Taxo Fly s’han elaborat materials formatius per tal de suplir la manca d’informació especialment en relació a les abelles silvestres i els sírfids.
Per altra banda SPRING ha posat a prova mètodes complementaris com anàlisi d’ADN de mostres de trampes Malaise o la posada en marxa de trampes de llum per identificar papallones nocturnes amb imatges. Finalment, el SPRING ha aconseguit l’expansió de l’European Butterfly Monitoring Scheme (eBMS) a sis nous països de la UE!
Tenint en compte les dades i els coneixements generats pel SPRING i altres projectes, s’ha posat al dia l’EUPoMS amb algunes opcions metodològiques actualitzades per al seguiment estandarditzat dels pol·linitzadors silvestres (abelles silvestres, sírfids, papallones i arnes). “No obstant, encara hi ha incertesses de com obtenir dades fiables i estandaritzades a nivell europeu. Del que sí que no hi ha dubte és la necessitat d’augmentar la capacitat taxonòmica i el coneixement en pol·linitzadors silvestres i poder integrar el seu valor biològic i ecosistèmic a la implementació de polítiques a nivell de la Unió Europea i nacional”, comenta Jordi Bosch, investigador del CREAF.
I de què ha servit?
La iniciativa de la Unió Europea sobre pol·linitzadors estableix les accions que han de prendre els estats membres per tal d’intentar revertir la davallada dels pol·linitzadors silvestres de cares a l’any 2030. En aquest context, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya 2030 ha engegat el Pla Intersectorial de pol·linitzadors silvestres de Catalunya (PIPOL) que, entre altres mesures, també proposa fer seguiments estandarditzats de papallones, abelles i sírfids. Aquest pla estratègic té com a objectiu coordinar accions per preservar i donar a conèixer els pol·linitzadors silvestres de Catalunya i els serveis ecosistèmics que proporcionen fins al 2030. El desplegament del PIPOL ha començat amb un informe detallat sobre l’estat i les amenaces dels pol·linitzadors a Catalunya. Els seguiments estandarditzats permetran no només conèixer les tendències de les poblacions de pol·linitzadors a Catalunya, sinó també avaluar l’efectivitat de les mesures que proposa el PIPOL.
