PAPALLONES I ARNES
QUANTES ESPÈCIES HI HA?
L’ordre dels lepidòpters es divideix en dos grans grups, els Ropalòcers i els Heteròcers. Els Ropalòcers (papallones diürnes) inclouen unes 230 espècies a la península Ibèrica repartides en 6 famílies. Els Heteròcers (arnes o papallones nocturnes) inclouen unes 4800 espècies a la península Ibèrica però moltes no actuen com a pol·linitzadores perquè no s’alimenten de productes florals. La majoria són nocturnes, però algunes tenen hàbits diürns.
ESPÈCIES
GÈNERES
FAMÍLIES
*Dades aproximades
COM SÓN?
L’ordre dels lepidòpters es caracteritza principalment per tenir les ales molt grans i recobertes per esquames de quitina, sovint de colors vistosos però de vegades críptics. Presenten una llengua, anomenada espiritrompa perquè en repòs es manté enrotllada formant una espiral, que pot arribar a ser molt llarga, i que utilitzen per xuclar el nèctar de les flors.
BIOLOGIA
La gran majoria de les larves (anomenades erugues) són fitòfagues i s’alimenten principalment de fulles i, de vegades, altres teixits vegetals com ara pètals.
En molts casos, la dieta de les larves de papallones i arnes és bastant especialitzada, restringida a unes poques espècies de plantes. És per això que les femelles dipositen els ous sobre les fulles de les plantes que s’alimentaran les seves larves (plantes nutrícies).
IMPORTÀNCIA COM A POL·LINITZADORS
Els lepidòpters florícoles s’alimenten de nèctar en l’estadi adult. Encara que les papallones visiten tot tipus de flors, mostren una certa preferència per les flors roses i liles de formes tubulars profundes. Les arnes de la família dels esfíngids visiten sobretot flors grans que produeixen molt nèctar. Altres grups d’arnes visiten sobretot flors amb colors suaus i/o fortament aromàtiques. Degut a la llargada de l’espiritrompa, el contacte entre el cos de les papallones i els òrgans reproductors de les flors sol ser lleu. Per aquest motiu, sovint es considera que els lepidòpters són pol·linitzadors poc eficaços en comparació a altres grups. Tot i així, poden ser pol·linitzadors importants de plantes amb corol·les profundes. Algunes plantes que obren les flors durant la nit són pol·linitzades principalment per esfíngids. En comparació a altres grups de pol·linitzadors, els lepidòpters solen fer vols llargs, de manera que afavoreixen l’intercanvi de pol·len entre plantes allunyades.
QUÈ NECESSITEN?
Les papallones necessiten flors amb nèctar pels adults i plantes nutrícies on pondre els ous. Els adults solen ser bastant generalistes i visiten un gran ventall d’espècies. Les erugues, en canvi, sovint només es poden desenvolupar en unes poques espècies de planta, que no necessàriament coincideixen amb les que visiten els adults. Per aquest motiu la conservació de les comunitats de papallones requereix una flora rica, tant en plantes nectaríferes com nutrícies.
Les papallones en estadi adult
requereixen de flors amb
nèctar per poder alimentar-se.
Les erugues de papallona sovint
només es poden desenvolupar en
unes poques espècies de plantes,
dels quals s'alimenten.
Estat de conservació
A escala europea, la llista vermella europea estima que el 31% de les espècies de papallones estan en declivi i el 9% es troben amenaçades. La Llista Vermella d’Invertebrats d’Espanya inclou 14 espècies de lepidòpters (tres de les quals en perill d’extinció).
El Catàleg de la Fauna Salvatge Autòctona Amenaçada inclou 46 espècies de papallones diürnes, de les quals 12 figuren “en perill d’extinció”, 33 com a “vulnerables” i una com a “extinta com a reproductora a Catalunya”.
Les papallones diürnes més especialitzades a nivell d’hàbitat o dieta són les que han patit declivis més forts. A nivell europeu, els declivis són especialment importants en les espècies associades a espais oberts. Aquesta tendència també s’observa a Catalunya, on les papallones associades a prats i herbassars han davallat molt més que les que prefereixen ambients forestals.
SEGUIMENTS
A Catalunya, gràcies al CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme), existeix informació de gran qualitat sobre les poblacions de papallones diürnes que ha permès posar de manifest les tendències poblacionals negatives de moltes espècies i comptar amb una bona base científica per establir el seu estatus de conservació.
El CBMS és el projecte de seguiment faunístic de més llarga durada que tenim a Catalunya, amb més de 30 anys de dades. Està coordinat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers, i actualment compta amb 252 transsectes de seguiment, dut a terme per persones voluntàries, repartits per Catalunya, Andorra i les Illes Balears. El CBMS és un clar exemple del valor de la ciència ciutadana.
Per altra banda, també existeix l’Observatori ciutadà de papallones urbanes uBMS que és una xarxa col·laborativa de persones voluntàries que realitzen el seguiment de papallones dïurnes als parcs i jardins de les ciutats de Barcelona i Madrid, així com l’Observatori metropolità de papallones mBMS que opera als parcs, platges i espais fluvials dels pobles i ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona, ambdós coordinats pel CREAF.
RECURSOS
- POL·LINITZADOR: Papallones i arnes
- ÀMBIT: Educatiu
- POL·LINITZADOR: Papallones i arnes
- ÀMBIT: Educatiu, Urbà i peri-urbà
- POL·LINITZADOR: Abelles, Escarabats, Mosques i grups afins, Papallones i arnes, Vespes i formigues
- ÀMBIT: Educatiu