Els insectes pol·linitzadors constitueixen una part molt important de la biodiversitat global al planeta, alhora que ens asseguren gran part de la producció d’aliments. Tot i això, en les últimes dècades s’ha observat que les seves poblacions estan declinant severament i de forma generalitzada a tot Europa , a causa principalment de l’activitat humana.
Davant d’aquesta realitat, la Unió Europea ha fet un pas decisiu per entendre i revertir el declivi dels pol·linitzadors silvestres al continent (abelles, papallones i sírfids): adoptar de forma obligatòria un mètode comú perquè tots els Estats membres monitoritzin, de manera coordinada i estandarditzada, l’estat i les dinàmiques de les seves poblacions . Aquest mètode rep el nom de EUPoMS; European Pollinator Monitoring Scheme i constarà d’una xarxa de seguiment per tots els països de la UE on Espanya ha d’aportar també informació. Es tracta del Reglament Delegat (UE) 2025/2188, un instrument clau en la legislació europea de restauració de la naturalesa que vol garantir que, abans del 2030, les polítiques ambientals de cada estat membre vagin acompanyades de dades sòlides sobre l’estat de les poblacions dels diferents grups de pol·linitzadors silvestres autòctons. El CREAF participa d’aquesta nova iniciativa amb Jordi Bosch, investigador propi expert en abelles, al comitè expert que posarà en marxa i avaluarà els resultats d’aquesta xarxa de seguiment europea.
Els insectes pol·linitzadors a Europa estan amenaçats per múltiples factors com la pèrdua d’hàbitat, l’agricultura intensiva, l’ús de fitosanitaris i el canvi climàtic , entre d’altres, i la seva desaparició compromet el bon funcionament dels ecosistemes i l’alimentació humana. Per això la nova normativa europea vol posar ordre, definint un sistema de seguiment científicament robust i replicable a tot el territori europeu. “Aquest seguiment integra els principals grups de pol·linitzadors silvestres: les abelles silvestres, els sírfids, les papallones i els ruscos”, explica Jordi Bosch, investigador del CREAF expert en abelles i membre del comitè d’experts d’EUPoMS.
Pel CREAF, aquest objectiu és un triple èxit. D’una banda, contribueix directament a la conservació dels pol·linitzadors silvestres ; d’altra banda, fa enllaç i ajuda les administracions a aterrar la implementació d’aquesta regulació a Catalunya i Espanya; i finalment, l’enllaç directe que ha tingut la ciència en el disseny del reglament esmentat.
100 punts a Espanya
El reglament implica que cada Estat membre haurà de desplegar de manera obligatòria una xarxa de punts de seguiment distribuïts de forma aleatòria i representativa dels diferents ecosistemes, i monitoritzar-los mensualment seguint una mateixa metodologia. En el cas d’ Espanya seran almenys 100 punts repartits per tot el territori . Per als pol·linitzadors diürns, la monitorització es basarà en transectes d’un quilòmetre de llarg. En el cas dels pol·linitzadors nocturns, s’utilitzaran paranys de llum.
Totes les dades obtingudes pels diferents Estats membres serviran per calcular un indicador comú que combinarà la diversitat i abundància de les espècies i poblacions monitoritzades per a cada regió, excloent-ne les espècies invasores de cada territori.
Un dels aspectes destacats de la nova normativa és la capacitat per mesurar, no només l’estat poblacional dels diferents grups i espècies, sinó també l’efecte de les mesures de restauració que cada país implementi els propers anys. El primer període d’avaluació anirà del 2026 al 2030, i posteriorment el seguiment es farà en cicles de sis anys. Aquesta continuïtat permetrà detectar tendències, comparar resultats entre regions i valorar si les polítiques aplicades -des de la millora d’hàbitats fins a la reducció d’impactes agrícoles- tenen resultats tangibles sobre les poblacions de pol·linitzadors silvestres.
SPRING, el pas previ a l’EUPoMS
Entre el 2021 i el 2023 es va dur a terme el projecte SPRING, amb la missió de fer més eficient i aplicable a tots els estats membres el programa de seguiment EUPoMS. El grup d’ecologia d’insectes i de la pol·linització del CREAF i el Museu de Ciències Naturals de Granollers van coordinar el projecte a la regió Atlàntica-Mediterrània (França, Espanya i Portugal), i amb la participació de més d’un centenar de persones voluntàries van mostrar 52 punts diferents de tot Espanya.
Un dels eixos principals del projecte SPRING va ser la formació, ja que dur a terme un seguiment científicament robust de pol·linitzadors silvestres a tot el continent requereix de personal especialitzat. Per això, es van formar professionals per aprendre a identificar bé la multitud d’espècies de pol·linitzadors que hi ha (sovint molt complicades de diferenciar entre elles).
Catalunya en marxa
A banda del seguiment de pol·linitzadors, el nou reglament europeu estableix les accions que han de prendre els estats membres amb la finalitat d’intentar revertir el descens dels pol·linitzadors silvestres de cara a l’any 2030. En aquest context, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa el Pla Intersectorial de Conservació dels Pol·linitzadors Silvestres de Catalunya (PIPOL). Un pla que, a més de dur a terme seguiments estandarditzats de papallones, abelles i sírfids, també proposa altres mesures relacionades amb el sector agrícola o amb el reverdir de zones urbanes o vorals de carreteres. Aquest pla estratègic té com a objectiu coordinar accions per preservar i donar a conèixer els pol·linitzadors silvestres de Catalunya i els serveis ecosistèmics que proporcionen fins a l’any 2030. En el marc d’EUPoMS, el grup d’Ecologia d’Insectes i de la Pol·linització del CREAF ja ha iniciat el seguiment en cinc transectes arreu de Catalunya.
El desplegament del PIPOL ha començat amb un informe detallat sobre l’estat i les amenaces dels pol·linitzadors a Catalunya . Els seguiments estandarditzats permetran no sols conèixer les tendències de les poblacions de pol·linitzadors a Catalunya, sinó també avaluar l’efectivitat de les mesures proposades pel pla PIPOL.
