Els pol·linitzadors com les abelles silvestres, les papallones i els sírfids són clau per al bon funcionament dels ecosistemes i l’agricultura, ja que el 75% de les principals plantes conreades al món necessiten els insectes per garantir la quantitat, la qualitat o l’estabilitat de les collites.
Malgrat la seva importància, aquests insectes experimenten una preocupant davallada a Europa. Entre els motius principals la comunitat experta assenyala la intensificació i homogeneïtzació del paisatge, amb una pèrdua d’hàbitat associada que fa que hi hagi menys llocs d’alimentació, nidificació i hibernació, vivint una autèntica crisi d’habitatge.
Què necessiten els pol·linitzadors?
Per revertir aquesta davallada primer s’ha d’entendre què necessiten els pol·linitzadors, que és ben poca cosa: recursos florals durant tot l’any i el que es coneix com a substrats de nidificació.
Per una banda, els pol·linitzadors s’alimenten de pol·len i nèctar, la qual cosa que fa que la presència de flors sigui decisiva per la seva supervivència i a la vegada de les mateixes plantes. En especial, les abelles silvestres requereixen una gran quantitat de flors, ja que són els únics insectes pol·linitzadors que nodreixen les seves larves amb una mescla d’aquests dos ingredients. Les diferents espècies d’abelles tenen els períodes de vol en diferents moments al llarg de l’any, per tant, per mantenir una bona diversitat d’abelles cal la presència de recursos florals durant pràcticament tot l’any. En aquest sentit, “l’homogeneïtzació del paisatge i la sega sistemàtica de zones enjardinades i marges de les carreteres dificulta la presència de flors silvestres durant tot l’any” afirma Iraima Verkaik, coordinadora tècnica del Pla PIPOL.
Per altra banda, els pol·linitzadors per fer les cel·les on dipositen els seus ous i els aprovisiones d’aliment utilitzen substrats de nidificació ben diversos. En el cas de les abelles solitàries, la majoria excaven els seus nius, però també ocupen cavitats o espais ja establerts. El substrat més comú on fan nius és el terra descobert, on excaven túnels. De manera semblant, els poden fer a parets de fang. Quant a cavitats o espais ja establerts, utilitzen un ampli ventall de substrats com ara orificis en fusta, orificis de canyes seques, closques de caragols buits, espais entre pedres, medul·les de tiges de plantes arbustives, entre d’altres. A més, per tancar el niu, així com per tancar les cel·les que separen els futurs individus entre si, fan servir materials diversos com fang, fulles, pètals, o fibres vegetals. Tanmateix, la pèrdua i simplificació i homogeneïtzació de l’hàbitat fa que hi hagi “una reducció de la disponibilitat de tots aquests materials que necessiten per nidificar”, afegeix Verkaik.
Pol·linitzadors a les carreteres
Tot i que no ho sembli, els marges a les carreteres són una oportunitat per afavorir la presència de pol·linitzadors amb mesures molt senzilles. Un cas que ho demostra el trobem a la comarca d’Osona, a l’Esquirol. Allà, l’any 2022 es van seguir les indicacions de les Mesures per afavorir els pol·linitzadors en la restauració ambiental. Es tracta d’un Hipermapa (i manual explicatiu) que depenent de la localització geogràfica fa una proposta d’entre 15 i 20 espècies de plantes per a cada formació vegetal. Des del CREAF s’ha fet un assessorament sobre quina combinació d’espècies de plantes autòctones plantar o sembrar per garantir presència de recursos florals durant gairebé tot l’any, però també com augmentar els substrats de nidificació col·locant troncs perforats per facilitar la nidificació de les abelles solitàries. Dues accions ben senzilles i econòmiques, però eficaces! El resultat, després de dos anys de seguiment, és que les zones restaurades presenten una activitat i diversitat de pol·linitzadors igual a les àrees properes sense intervenció. S’han trobat, per exemple, fins a 22 espècies diferents d’abelles solitàries.
“Tot i tractar-se d’una infraestructura de dimensions modestes, les mesures de restauració aplicades han tingut un impacte positiu sobre la biodiversitat de l’entorn, concretament sobre els pol·linitzadors”, Anselm Rodrígo, investigador del CREAF.
Aquestes obres de la variant de l’Esquirol han estat promogudes per la Diputació de Barcelona i amb el seguiment del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
Quines espècies plantar?
La selecció de les espècies vegetals que es van plantar als marges restaurats no va ser a l’atzar. L’any 2019 el grup d’ecologia d’insectes i pol·linització (GEIP) del CREAF va elaborar una guia per la revegetació amb espècies de plantes atractives pels pol·linitzadors i la creació de substrats de nidificació per a les abelles silvestres en les vores de les infraestructures viàries. Aquesta guia consta de 12 formacions vegetals que agrupen els diferents hàbitats presents a Catalunya, amb una proposta d’entre 15 i 20 espècies de plantes per a cada formació. La selecció d’un total de 118 espècies de plantes es basa en el fet que 1) siguin atractives per un ampli ventall de pol·linitzadors, 2) cobreixin un període de floració com més llarg millor i 3) que puguin ser utilitzades al màxim de formacions vegetals possibles.
Tota aquesta informació queda resumida amb un Hipermapa interactiu que permet investigar quines espècies vegetals són més adients per potenciar els pol·linitzadors per a cada hàbitat de Catalunya.
En molts casos aquestes espècies es troben de forma natural als diferents hàbitats de Catalunya. Algunes, com que no són espècies de jardineria poden ser difícils de trobar a vivers; tot i això, són presents al banc de llavors del sòl. Plantar-les accelera la restauració dels marges intervinguts, però al llarg del temps, poden aparèixer de forma espontània.
Un cas d’èxit
Aquest cas d’èxit reforça les recomanacions del Pla intersectorial de conservació dels pol·linitzadors silvestres de Catalunya (PIPOL), que posa l’accent en la necessitat de restaurar hàbitats, augmentar la varietat de flors disponibles, assegurar espais de nidificació per garantir la supervivència d’una gran diversitat d’espècies i la reducció de l’ús de fitosanitaris en agricultura i jardineria.
El cas de l’Esquirol demostra que, fins i tot en obres de nova infraestructura, es pot actuar per donar resposta al declivi dels pol·linitzadors. Petites mesures, com oferir-los aliment i refugi, poden tenir un gran impacte en la biodiversitat i esdevenir part de la solució davant un problema d’escala global.
