El projecte Jardins de papallones tanca la seva segona temporada i volem compartir amb vosaltres un breu resum de com ha anat.
Tanquem l’any amb 289 usuaris registrats amb 172 jardins: 85 dins l’àmbit educatiu, 66 privats i 21 públics. De tot el conjunt d’aquests jardins, en 79 s’han dut a terme comptatges de 15 minuts, amb un total de 10741 pol·linitzadors observats, corresponents a 156 espècies o grups funcionals. S’han detectat 65 espècies o grups nous pel projecte, 26 dels quals són papallones diürnes (per exemple, Danaus plexippus, Danaus chrlysippus o Speyeria aglaja).
Del total de pol·linitzadors, 7058 eren papallones diürnes (95 espècies), 2815 himenòpters (13 espècies), 317 papallones nocturnes o arnes (14 espècies), 205 coleòpters (4 espècies i 2 gèneres), 303 dípters (4 grups taxonòmics dels quals 262 són sírfids) i 44 sense identificar.
Les espècies més observades són la blanqueta de la col (Pieris rapae, n=2222 en 54 jardins), bruna de bosc (Pararge aegeria, n=782 en 46 jardins), borinot (Bombus sp., n=681 en 13 jardins), blanca de la col (Pieris brassicae, n=553 en 35 jardins) i abella de la mel (Apis mellifera, n=506 en 24 jardins). A banda de les 3 primeres, Vanessa cardui també és una espècie observada en més de 30 jardins.
Les plantes dels jardins
Durant aquesta temporada s’han identificat 510 espècies de plantes als jardins i s’han enregistrat 6727 visites florals, destacant 3877 per part d’himenòpters i 1262 per part de papallones diürnes.
Les flors que tenen més importància per a les papallones són: la lavanda (Lavantula dentata), l’orenga (Origanum vulgare) i l’escabiosa borda (Knautia arvensis). Podeu consultar el llistat complet de plantes recomanades com a recurs nectarífer aquí.
També s’ha detectat la presència d’estadis immadurs de diverses espècies de papallones en alguns jardins, fet que ens indica que aquestes espècies duen a terme el seu cicle complet al jardí. S’han vist ovoposicions o s’han trobat ous de, per exemple, papallona reina (Papilio machaon) en ruda; safranera de l’alfals (Colias crocea) en banya de cabra; reina zebrada (Iphiclides feisthamelii) en aranyoner; migradora dels cards (Vanessa cardui) en malva; o dard ros (Ochlodes sylvanus) en plantatge. I, a més, erugues de blanca de la col (Pieris brassicae) en col i caputxina; damer dels conillets (Melitaea deione) en plantatge i conillets; o papallona reina (Papilio machaon) en fonoll i ruda. Pel que fa a les crisàlides s’han comptat 34 de 5 espècies diferents: Pieris brassicae, Gonepteryx rhamni, Gonepteryx cleopatra, Melitaea sp. i Melitaea didyma.
El comportament de les papallones
Més enllà de l’ús de recursos florals i de les fases de desenvolupament, s’ha registrat una gran varietat de comportaments de les papallones.
Destaquen, per exemple, 141 observacions de comportament territorial. També s’han identificat diverses conductes relacionades amb la reproducció, com parades nupcials i còpules (28 i 26 registres, respectivament). Aquests comportaments tornen a posar en manifest com algunes espècies de papallones poden dur a terme el seu cicle complet als jardins, la qual cosa reforça la importància d’aquests espais per a les espècies.
Altres comportaments registrats són el mud-puddling (n=24), és a dir, l’ús de recursos tròfics alternatius al nèctar (sals minerals dissoltes al fang, fruita, femta…), i el searching (n= 15), que reflecteix la cerca de plantes per a fer l’ovoposició.
En conjunt, aquestes observacions ajuden a entendre millor com utilitzen l’espai les espècies als nostres jardins i quins comportaments hi desenvolupen.
Jardins destacats
Els jardins amb major nombre de comptatges de 15-min han estat Cal Mandó (42) , l’Hort del Mestre (129) i el Jardí Camèlia (70):
- Cal Mandó (Vallvidrera, Barcelona) és un jardí seminatural que combina plantes autòctones amb hort i algunes d’ornamentals. S’hi han registrat 2478 papallones diürnes de 35 espècies. Pieris rapae és l’espècie més abundant amb 1231 individus, seguida de Pieris brassicae amb 359 exemplars.
Aquesta és la xarxa mutualista de Cal Mandó entre les papallones i les flors que visiten en aquest jardí. D’esquerra a dreta les espècies que tenen més força o importància dins de la xarxa. Les plantes amb més importància dins d’aquesta comunitat són: Verbena bonariensis, Nepeta sp. i Bougainvillea sp. La verbena és una planta exòtica, de manera que no aconsellem plantar-la.
- L’Hort del Mestre (Vallvidrera, Barcelona) és un jardí d’aspecte naturalitzat que combina plantes silvestres espontànies i algunes d’ornamentals. S’hi han registrat 643 papallones diürnes de 28 espècies. Pieris rapae torna a ser l’espècie més abundant amb 166 individus, seguida de Lampides boeticus amb 124 papallones.
Aquesta és la xarxa mutualista de l’Hort del Mestre entre les papallones i altres pol·linitzadors i les flors que visiten en aquest jardí. D’esquerra a dreta les espècies que tenen més força o importància dins de la xarxa. Les plantes amb més importància dins d’aquesta comunitat són: el llestó (Sonchus arvensis), la rosella (Papaver rhoeas) i la corretjola de serp (Convolvulus althaeoides).
- El Jardí Camèlia (Vidreres, La Selva) és un jardí naturalitzat format per una gran diversitat de plantes silvestres, aromàtiques i herbàcies típiques del mediterrani. S’hi han registrat 436 papallones diürnes de 38 espècies. En aquest cas, Pararge aegeria és l’espècie més abundant amb 64 individus, seguida deLasiommata megera amb 41 papallones.
Aquesta és la xarxa mutualista del Jardí Camèlia entre les papallones i altres pol·linitzadors i les flors que visiten en aquest jardí. D’esquerra a dreta les espècies que tenen més força o importància dins de la xarxa. Les plantes amb més importància dins d’aquesta comunitat són: la sàlvia (Salvia officinalis), Crepis sancta i el romaní (Rosmarinus officinalis).
El projecte a les Escoles Verdes
Actualment, la xarxa d’Escoles verdes compta amb 55 centres inscrits al projecte Jardins de Papallones. S’han registrat 855 pol·linitzadors, dels quals 536 corresponen a papallones diürnes, distribuïdes en 37 espècies diferents.
L’espècie més observada ha estat Pieris rapae (n=160), seguida d’Apis mellifera (n=88) i dels sírfids (n=79). Entre les papallones diürnes, les següents espècies més comunes han estat Pararge aegeria (n=77) i Pieris brassicae (n=64).
Aquí podeu consultar el projecte educatiu i els recursos disponibles.
